P { margin-bottom: 0.08in; }A:link { color: rgb(0, 0, 255); } On som les dones? Avui les dones continuem essent a casa, a l’atur, a la precarietat, a la pobresa i, en definitiva, allà on menys se’ns veu, on menys se’ns sent i on menys es valora el que fem. En canvi continuem sense estar a la política, no som als mitjans de comunicació ni som als espais de presa de decisions, és a dir, no som en aquells espais on sempre ha predominat la presència masculina i on, tot i els petits avenços conquerits, la crisi i els seus causants ens empenyen a mantenir-nos -hi. Des de Joves d’Esquerra Verda exposem que: Avui les dones som a casa, les activitats reproductives són en la base del sustent de la nostra societat, requereixen de grans inversions de temps i esforç i, sobretot i més significatiu, són tasques no remunerades, és a dir, que quedar-se a casa cuidant de persones dependents o duent a terme tasques domèstiques no compta amb cap tipus reconeixement econòmic ni social. Cal doncs apuntar i remarcar que tot i el poc valor que es dóna a aquestes activitats, l’Estat del Benestar que la dreta catalana, espanyola i europea està desmantellant, hauria fet fallida fa molts anys enrera si no fos per aquestes tasques invisaibilitzades i remunerades que acostumen a desenvolupar les dones. és important tenir en compte doncs, que tot i que el benestar l’ha de proveir l’estat a la ciutadania mitjançant polítiques públiques amb suficient destinació de recursos per a les mateixes i que no ho fa per la suposada crisi econòmica, s’està carregant aquest benestar a les espatlles de milers de persones, majoritàriament dones, que s’enfronten a dobles i triples jornades per tal de tirar endavant feina i família. Avui les dones som a l’atur i a la precarietat, com ja anunciaven fa uns anys les companyes de Dones amb ICV la crisi té rostre de dona, i malauradament, cada cop té més rostre i més rostres de dona i de dones. L’empitjorament que s’ha produït en el mercat laboral Espanyol en els darrers anys a causa de les mesures d’austeritat imposades per Europa i la Reforma laboral aprovada pel Govern del PP, continua afectant molt més les dones que els homes. Les continues retallades en serveis públics per part dels governs tant central com autonòmic han provocat nombroses pèrdues de llocs de treball que han afectat molt a les dones, ja que Sanitat, Educació i Serveis Socials són sectors molt feminitzats, si a això hi sumem el fet que s’han fet fortes retallades respecte a les ajudes que es concedien per a la cura de la gent gran o de les criatures, sense beques menjador o ajudes a la dependència, la situació es converteix en dramàtica. Segons les últimes dades del mes de gener del càlcul del Ministeri de Treball i Seguretat Social l’atur s’incrementa encara que més entre les dones, amb 98.815 noves aturades (+4,5%), situant-se el total de dones en atur en 2.311.436 i el d’homes, en 2.288.393. El greuge més gran pel que fa a les dones és en les menors de 25 anys, en el que l’augment anual de l’atur de les dones és del 9,73% front al 3,88% dels homes. La tragèdia de l’atur de les dones no es queda aquí, i és que les dones que s’han quedat a l’atur cobren una prestació per desocupació inferior a la dels homes, uns 4,5 euros menys al dia, ja que si ells reben de mitjana una quantia bruta diària de 29,83 euros, la d’elles és de 25,34, segons el CES. Però no només això, sinó que les que tenen “la sort” de poder treballar són les que s’enfronten a jornades parcials, a malabarismes per poder compaginar feina i responsabilitats familiars i, com a conseqüència d’aquest tipus de jornades, a la llarga els serà més difícil poder accedir a la prestació d’atur si els fa falta, perquè hauran cotitzat menys hores. No podem oblidar a més, la bretxa salarial que existeix encara avui dia entre homes i dones, i és que segons les dades de l’última l’Enquesta d’Estructural Salarial (2010) aquest indicador era del 22.55% de diferencia a Espanya, per sobre de la mitjana de la UE, les dades recents de la Secretaría Confederal para la Igualdad de la UGT indiquen que les dones han de treballar 82 dies més que els homes per rebre la mateixa retribució anual; un panorama poc esperançador. A més cal afegir que ser dona jove, suposa una doble discriminació en l’accés al món laboral (en tant que dona i jove), discriminació que es triplica en les dones joves migrades. En resum, totes aquestes polítiques de retallades, de retrocessos de drets, d’oportunitat i aquest retrocés salvatge de les grans victòries legals i petites reals o efectives que s’estaven aconseguint, respon a una ideologia conservadora i retrogradada que té com a objectiu tornar les dones a l’esfera privada i domèstica. Avui les dones som a la pobresa, les retallades en drets i en l’Estat de Benestar afecten a les classes més vulnerables, entre elles les dones, que som doblement castigades en tant que ciutadanes perceptores de serveis. Les reformes laborals, l’eliminació de prestacions, el pas enrere en polítiques de conciliació, entre d’altres, afecten greument les condicions de vida digna. Cada dia són més les persones en situació de precarietat i d’exclusió social i cada dia són més dones, per tant, ens trobem davant una situació de feminització de la pobresa. La situació de crisi ha agreujat les desigualtats socials amb una repercussió encara més negativa per a milers de dones catalanes. La taxa de risc de pobresa per a les dones és de 2,8 punts superior a la dels homes i és altament alarmant l’afectació a les dones majors de 64 anys, on la taxa és del 23,7% i a les nenes i noies menors de 16 anys a qui afecta amb un impacte del 29,8%. Aquests índex visibilitzen el fracàs de les polítiques de retallades que estan condemnant a cada dia més ciutadanes i ciutadans a viure per sota del llindar de la pobresa i comptar amb menys de 8.559€ a l’any per a la subsistència. Avui les dones no som a la política, les estadístiques demostren que les dones continuem sense estar presents a les esferes de responsabilitat política i que no som presents tampoc a la presa de decisions. Tot i l’accés als estudis, les lleis que ens protegeixen, el canvi cultural de la societat, les dones no assolim ni de bon troç quotes de representació equiparables a les dels homes. és important a aclarir, a més a més, que l’absència de les dones del poder no és un problema conjuntural que s’anirà resolent amb el pas del temps o amb les accions que fins ara s’han dut a terme, sinó que es tracta d’un problema estructural que continua discriminant les dones i afecta negativament a la qualitat de les nostres democràcies. El sistema patriarcal forma un entramat de pàactiques que perpetuen la situació de discriminació de les dones a tots els àmbits de la vida. Es tracta del fenomen conegut com a sostre de vidre, un escut de resistència que ens proporciona una imatge distorsionada de la igualtat però que alhora ens impedeix accedir-hi. Al món empresarial les dades tampoc són esperançadores ja que en l’actualitat, només el 13,7% de membres dels consells d’Administració de les empreses són dones, xifra que dista molt de reflexar la realitat de la Unió Europea. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, a Catalunya, només el 8,8% dels càrrecs presents en els òrgans de govern i màxima decisió de les 400 primeres empreses estan ocupats per dones, per tant ens queda un llarg camí per recórrer. Avui les dones no som als mitjans de comunicació, els de gran incidència, i parafrasejant la columnista de La Independent Sara Lovera, que continuen essent una caixa de ressonància del poder. No només som excloses o s’hi tracten malament els temes amb els quals hi estem estretament lligades, sinó que encara avui se’ns manté en dos papers centrals: la maternitat i l’objecte sexual. Els mitjans de comunicació constitueixen un actor fonamental en aquesta invisibilització que es fa de nosaltres, ens oculten, i sovint ens assetgen i rebutgen amb campanyes publicitàries extremadament masclistes i fins i tot misògines. En aquest sentit podem fixar-nos en el tractament que donen els mitjans de comunicació a les (poques) dones que es dediquen a la política. Així observarem que les quotes d’aparició en mitjans de comunicació de les dones polítiques és inferior a la seva quota de presència a les institucions, de manera que el que fan els mitjans és invisibilitzar la poca participació existent. A més és curiós observar com els mitjans de comunicació parlen més de les dones quan són candidates que quan exerceixen càrrecs concrets i, per últim, els noms propis de les dones, com a font de noticia, apareixen menys sovint als titulats que els dels seus homòlegs masculins. Amb freqüència l’acció d’una dona es atribuïda al seu partit o cap de llista. Per tot això reivindiquem: La igualtat retributiva i la millora de les condicions laborals de les dones en el mercat de treball, les oportunitats i condicions d’accés i, també, la posada en valor de tots els treballs que queden fora del mercat laboral i retributiu, que acostumen a assumir majoritàriament les dones. La creació dels serveis i les polítiques públiques necessàries perquè els treballs reproductius siguin valorats, reconeguts i deixin de recaure majoritàriament sobre les dones, tot aturant les retallades en els serveis públics de benestar i les polítiques socials. La defensa i el manteniment de les regidories de Dones i programes d’igualtat de gènere amb professionals expertes i recursos suficients. Garantir el compromís pressupostari per a l’execució dels plans d’igualtat. Reconèixer i ampliar les competències locals en matèria de polítiques d’igualtat de gènere. Posar fi a les polítiques de retallades i austeritat.