Aquest passat dissabte dia 29 de maig a les 11h va tenir lloc la segona xerrada del “Construïm Utopies” en marc de la XV Assemblea Nacional de Joves d’Esquerra Verda.
En aquest esdeveniment vam comptar amb l’Aina Vidal, diputada al congrés per En Comú Podem, Ignacio Hierro de Contra el Diluvio i Jaume Montes de Debats pel demà.
Ignacio Hierro a la pregunta sobre la llibertat va argumentar que portem 40 anys de neoliberalisme on hem donat per perduda la paraula llibertat. En canvi fa molt de temps que quan l’escoltem se’ns ve al cap la llibertat de mercat, la llibertat per explotar. Amb tot això va fer una crida a recuperar la paraula llibertat des d’una perspectiva emancipadora. A més a més va fer una definició amb el que va afirmar “la llibertat és un procés, més enllà d’una meta, el que comporta que necessitem temps. En la lluita per recuperar el nostre temps, està la lluita per la llibertat”. Finalment també va fer defensa de la reducció de jornada per combatre l’emergència climàtica que estem vivint.
Per altra banda, Jaume Montes a la pregunta de què és la llibertat va afirmar que la idea que treballa la dreta i gent reaccionària és la llibertat com a absència d’interferències. Aquesta concepció que fan, afirmà, ” és una concepció generalitzada, però profundament anticomunitària i antisocial. ” També va reflexionar sobre la importància de reivindicar la llibertat i tenir una concepció emancipadora i progressista d’aquesta. Per la seva part, va fer una defensa de la Renda Bàsica Universal com mesura emancipadora per la ciutadania. Va destacar però, que aquesta no pot ser una mesura única i que ha d’anar acompanyada d’altres mesures.
Per últim, Aina Vidal va començar fent una reflexió sobre els conceptes de llibertat. “Llibertat implica autonomia, escollir les pròpies accions. És un dret i un valor, vinculat al respecte i la responsabilitat, cosa que la dreta confon.” va afirmar a continuació de qüestionar els mínims legítims que té la llibertat pels diferents espectres polítics. Per la dreta la llibertat, els mínims legítims que té, corresponen a la capacitat dels poderosos d’imposar-se als més febles. En canvi, per part de l’esquerra el que hem de fer, segons l’Aina, és reivindicar els drets personals i de l’autogestió d’aquests drets. I per posar un contrast, l’esquerra autoritària anul·la l’abús del poder, però nega l’individu. Relacionat amb això, ve l’estat del benestar, per l’Aina hem d’entendre que “aquest estat no és un prestador de servei, és molt més que això. Neix del reconeixement de la capacitat d’autogestionar-se, és un mètode de desmercantilotzació dels éssers humans.” Aina Vidal també va fer una crítica a la Renda Bàsica Universal, va exposar diferents punts entre ells la inflació que crearia en productes de primera necessitat, després també va apuntar que tenim un problema estructural i que aquesta mesura seria només un “parche”. També va reflexionar sobre l’individualisme d’aquesta mesura i sobre el poc sentiment de pertinença que tindria la gent sobre la paga.
