Joves d’Esquerra Verda reivindica la figura de Leandre Saún, històric lluitador antifeixista, mort aquesta nit a Tarragona. La Coordinació Nacional de Joves d’Esquerra Verda, Anna Rovira i Pau Planelles, expressa un condol molt sentit a la seva companya i lluitadora antifeixista, Carme Casas, qui dóna nom al Premi per a treballs de recerca de Batxillerat, així com a la resta de familiars i amistats de Leandre Saún. L’organitxació política juvenil es compromet a buscar la millor manera de reivindicar i preservar la memòria de la lluita d’herois i heroïnes com Saún, amb qui vam compartir l’última trobada de lucidesa el juliol de 2010, durant la Trobada d’Estiu Miguel Núñez a Canyelles. Leandre Saún, militant històric del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), ha mort aquesta nit passada a l’edat de 101 anys. Saún va tenir un paper destacat en la fundació del PSUC a les comarques de Tarragona, en la resistència contra el feixisme durant la Guerra Civil i posteriorment a França, durant la Segona Guerra Mundial; i en la lluita contra el franquisme i en la recuperació de les institucions democràtiques. Va ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona l’any 1979. Va néixer a Gandesa el 17 de gener de 1912. La mare venia peix i el pare era pagès. De petit, compagina les feines al camp amb estudis de música. Assisteix a la seva primera manifestació per la proclamació de la Segona República el 1931. Reaccionant a la sublevació del 18 de juliol de 1936, participa en la fundació del PSUC a la comarca de la Terra Alta. Marxa a Barcelona a incorporar-se com a voluntari en les milícies antifeixistes. Forma part de la Columna Carles Marx, organitzada pel PSUC. Assisteix a l’Escola de Guerra, on assoleix el grau de tinent, participant activament en l’organització militar de l’Exèrcit Popular de la República. D’aquella columna de milicians nasqué la 27 Divisió, amb la qual participà en accions de guerra fins ser ferit l’agost de 1937 a Zuera del Gállego (Saragossa). A causa d’aquesta ferida el van destinar d’ajudant de camp del general Riquelme, de qui va esdevenir l’home de confiança. Va participar en la retirada de l’exèrcit popular a Catalunya, creuant la frontera francesa el 8 de febrer de 1939. Amb altres companys va seguir camp a través evitant els camps de refugiats (ell en diu de concentració) francesos fins a arribar a Toulouse, on entrà en contacte amb l’organització comunista, però fou detingut i ingressà al camp d’Argelers, d’on va sortir amb una companyia de treballadors, cosa que li permeté reorganitzar el partit, incorporant-se clandestinament al moviment resistent de comunistes espanyols a la França ocupada pels alemanys. Treballa aleshores sota la direcció de Cristino García, que organitzà els guerrillers espanyols. és responsable dels maquis als departaments francesos del Gard, la Lozère i l’Ardèche. Durant aquestes activitats clandestines fou detingut pels alemanys i deixat posteriorment en llibertat, en no poder comprovar-se la seva identitat. L’any 1943 va tornar clandestinament a Espanya, enviat per la direcció del partit per reorganitzar-lo, primer a Madrid i després a l’Aragó, La Rioja i Navarra. L’any 1945 fou detingut a Saragossa i torturat per la policia. Ingressa a la presó i el traslladen a Tarragona, on el jutgen per fets ocorreguts durant la Guerra Civil i en resulta condemnat a mort. La pena li és commutada al cap de quatre anys. L’any 1956 queda finalment en llibertat. Passat un temps reprèn l’activitat política, participant en l’organització del PSUC a Tarragona, col·laborant amb Cipriano García en la fundació de CCOO. Fou membre de l’Assemblea de Catalunya i organitzador de la Marxa de la Llibertat en l’etapa tarragonina. Un cop legalitzat el PCE, formà part de la direcció del PSUC a Tarragona. A les eleccions municipals de 1979 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Tarragona en la candidatura d’aquest partit. L’any 1994