Joves d’Esquerra Verda ha participat a les mobilitzacions que es van organitzar una vegada es va confirmar que la flotilla de Dones Rumb a Gaza havia estat interceptada per l’exèrcit de l’estat d’Israel. Aquestes pretenien arribar a Gaza per denunciar i trencar el bloqueig imposat a la seva població per part d’Israel.
Segons la majoria d’informacions el contacte s’hauria perdut a les 15.58 (hora local) en una latitud i longitud pertanyent a aigües internacionals, el que suposaria una altra infracció per part d’Israel. Cal recordar que les costes de Gaza, des dels acords d’Oslo, no resten sota l’Autoritat Palestina, ja que Israel controla tots els seus accessos, tanmateix com succeeix a Cisjordània, on controla parcialment les seves ciutats (de forma il·legal) i la majoria de camins i carreteres. El que suposa, de facto, que Israel té control sobre tot el territori palestí, ja sigui per la via de l’ocupació o el setge. Sense anar més lluny, aquests dies, Cisjordània pateix un toc de queda imposat pel govern sionista de l’ocupada Jerusalem. Aquesta situació suposa una política d’apartheid tolerada per la majoria de la comunitat internacional.
Durant les concentracions celebrades a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i simultàniament davant les subdelegacions del govern espanyol de Lleida i Girona i a la Rambla Nova de Tarragona, on s’ha desplegat una bandera gegant Palestina fins al balcó del Mediterrani, s’han llegit manifestos, com la de la plataforma Prou Complicitat amb Israel en la que es lamentava la «total impunitat, complicitat i silenci dels governs que donen suport a l’il·legal bloqueig de la franja de Gaza».
Des de la Plataforma també es lamentava que «el govern de Junts Pel Sí continua fent exactament la mateixa política que el govern de CiU liderat per Mas i, cap dels independents ha fet un posicionament diferenciat», per afegir després la condemna a les paraules de l’eurodiputat d’ERC Josep-Maria Terricabras que es felicitava «perquè Israel podria ser dels primers a reconèixer una Catalunya independent».
El manifest també demanava a la «Generalitat de Catalunya que trenqui els seus acords amb Israel i que deixi de considerar a Israel com un aliat. No volem ser còmplices dels crims del règim sionista ni que Israel sigui un “model” o un “referent” per a Catalunya», afegia. Per últim, instava a la resta d’institucions catalanes, des d’Ajuntaments a Diputacions «que es sumin a la campanya BDS i mostrin el seu rebuig a les polítiques d’Israel» i concloïa demanant més «transparència sobre els lligams institucionals» que aquestes puguin tenir.