Ahir dijous 24 d’abril vam assistir a l’acte presentat per la nostra coordinadora Esther Garcia amb Aina Vidal, Jessica Albiach i Ernest Urtasun
L’acte va tenir lloc a Palau Reial a les 11 h del matí, un acte on els principals temes que es tocaren varen ser: la precarietat laboral dels joves, els abusius preus de l’habitatge per a joves i les descomunals taxes universitàries.
Jessica Albiach va començar la xerrada, va posar sobre la taula la triple crisi que estem vivint, una crisi de la societat, de les institucions i de la democràcia. Tanmateix va parlar de la segregació educativa que patim els joves i la no emancipació, també la precarietat laboral a la qual estem sotmesos i el context històric que estem vivint, l’arribada imminent de l’extremadreta i el masclisme. Altrament, va destacar també el dret de decidir sobre el nostre cos, no només en termes de l’avortament sinó en tots els termes.
Quant a l’educació, Albiach va posar èmfasi en l’educació i les taxes abusives que patim. Va donar un parell de dades i és que actualment hi ha un 18% de fracàs escolar a la nostra comunitat autònoma i un 40% en les zones desfavorables, va deixar clar que es tracti un problema del sistema educatiu. Finalment, va destacar que a Catalunya les taxes de les proves d’accés a la universitat són les més elevades de tot l’Estat. Pel que fa al món laboral, ens va donar certes dades alarmants, doncs l’atur dels joves se situa entre el 14% i en el 40% en menors de 25 anys, fet que anomena “la uberització del treball” doncs la precarietat és molt elevada i molts dels contractes són temporals o falsos.
Jessica Albiach va finalitzar la seva intervenció parlant sobre els abusius preus del lloguer, va deixar clar que és quelcom que s’ha d’aconseguir no només des de les institucions sinó amb la implicació de la ciutadania: “Les institucions soles no podem acabar amb aquest problema sense la gent al carrer.” Va deixar clar que aquestes eleccions no van de guanyar sinó de governar i marcar el futur que volem, liderat per una força demòcrata, feminista i ecologista.
En segon lloc va intervenir l’Ernest Urtasun, el candidat per Europa, el qual va començar la intervenció exposant que molta gent jove no podrà votar a causa de l’exili juvenil que hi ha, i com els altres partits han girat l’esquena a resoldre aquest problema. Va recalcar que els joves som les grans víctimes de les reformes laborals que s’han anat duent a terme, de l’especulació immobiliària i de les polítiques monetàries d’ajust.
Ho va deixar ben clar que: “Necessitem un autèntic pla de rescat de la gent jove i millorar sobretot les condicions laborals”. Cal recordar que actualment un 20% dels contractes són falsos contractes temporals.
Urtasun ens va posar sobre la taula tres línies d’acció: la primera és l’emergència de combatre les reformes laborals que tant ha castigat als joves, la segona acabar amb els lloguers prohibitius, una mesura importantíssima segons l’Ernest, on cal invertir al mercat de l’habitatge, i finalment la tercera és combatre el problema de les taxes universitàries: “som la veu de la gent que està fora de la universitat pública a causa d’aquestes taxes abusives”. Per posar-ho en marxa va destacar que cal l’emparament de la Unió Europea i una norma d’emancipació juvenil europea.
Finalment, l’acte es va tancar amb la intervenció de l’Aina Vidal, que havia treballat a Comissions Obreres, la qual va destacar el concepte cultural del fet de ser jove. Va explicar que hi ha un paternalisme permanent de molts partits i que s’obstaculitza molt l’autonomia dels joves: “El concepte de ser jove és un concepte cultural per tant és un concepte polític”. Ens va explicar com aquest concepte ha anat canviant per conveniència, abans ser jove era fins als 21 anys, després semblava que fins als 25 i ara als 30 o inclús més. El perquè, segons Vidal, és que jove per definició és la integració plena a la ciutadania, sobretot en el treball llavors és per això que es va ampliar l’edat de ser jove. Un exemple que va exposar va ser el Carnet Jove i com aquest no només ha anat ampliant l’edat de ser jove sinó que vincula el fet de ser jove amb activitats d’oci, perruqueria la inexperiència i la falta de voluntat.
L’Aina va deixar clar que davant d’aquest marc hi ha conseqüències polítiques, per una banda les polítiques públiques de pràctiques a joves i les polítiques públiques associades amb l’oci, els festivals i no amb la feina i la integració dels joves en l’àmbit laboral. Per altra banda, la precarietat laboral que patim i la dificultat que tenim en independitzar-nos i ser autosuficients.
És per tot això i més que el pròxim govern cal que sigui digne, progressista, feminista i ecologista.amb la gent jove avancem!f