La matinada del diumenge 6 d’octubre, a Santa Cruz de Moya, va morir l’històric combatent i guerriller antifeixista Lluís Martí Bielsa a l’edat de 97 anys. Va dedicar els últims anys de la seva vida a recuperar la memòria democràtica i antifeixista. Bielsa, que era secretari de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i president de l’Amical de les Briagdes Internacionals de Catalunya, es trobava al municipi de Conca participant, com cada any, en les Jornades del Maquis en homenatge als guerrillers espanyols que van lluitar contra la dictadura franquista. El seu compromís i entrega es van mantenir ferms fins l’últim dia de la seva vida.L’organització ecosocialista, que comparteix els valors de Martí Bielsa i està compromesa amb la memòria històrica i democràtica, va fer arribar el seu condol a la família i als camarades de l’històric militant i va assistir a la cerimònia de comiat que es va celebrar el dimecres dia 9 al tanatori de Les Corts (Barcelona).
Lluís Martí Bielsa es va afiliar a la JSU quan tenia 16 anys, i va ser el comissari polític del 32è grup de la guàrdia d’assalt, que va acompanyar les Brigades Internacionals en el seu comiat l’octubre del 1938. L’any 1939 va creuar la frontera francesa i va ser conduït al camp d’Argelès, més tard passaria també pels d’Adge, Barcarès i Sant Ciprià. Va ser traslladat a París, on havia de de ser deportat a Dachau, però finalment va aconseguir fugir. Va participar en la resistència i alliberament de París com oficial de les Forces Franceses de l’Interior. L’any següent va aconseguir tornar a entrar a Espanya clandestinament, portant a l’esquena l’impremta que més tard hauria de fer servir el PCE, partit en el qual militava. Va ser detingut i torturat a les comissaries de Via Laietana, i va passar pels penals de Burgos i Ocaña. Quan va sortir de la presó va ser desterrat a Montblanc i es va anar distanciant de l’activitat clandestina.
La seva tasca centrada en la reparació, la justícia i la memòria l’ha portat a explicar la seva vivència de lluita, sacrifici i compromís, i sempre va reivindicar la importància de la recuperació de la memòria històrica en la construcció d’una societat democràtica i igualitària. L’any 2006 va rebre la Creu Sant Jordi. Aquest any va publicar una reedició de les seves memòries Uno entre tantos. Memorias de un hombre con Suerte a l’editorial El Viejo Topo, on relata les seves experiència i reflexiona sobre els valors que el van portar a la militància i la defensa d’un mon més just.