Avui, 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQA+, recordem la història del nostre col·lectiu i constatem que, tot i que poden haver canviat les paraules amb què ens definim, la lluita continua sent la mateixa. Les persones dissidents hem existit des del moment en què es van començar a imposar normes que classifiquen la gent segons el gènere i la sexualitat. Sigui quan sigui que va començar aquesta divisió, és evident que sempre hi hem estat les persones que no ens ajustem a la norma. Potser hi ha paraules que ja no fem servir i cada dia se’n creen de noves que ens ajuden a identificar-nos millor i sentir-nos més a gust amb nosaltres mateixes. Que se sumin lletres a l’acrònim no és pas una cosa superficial ni complicada, és motiu d’enriquiment de la nostra comunitat i el nostre discurs. Des de les companyes que van tirar els primers maons a Stonewall fins a les que ara ens manifestem, no deixem de lluitar per poder viure amb llibertat, seguretat i orgull.
Posem en alça l’augment de la LGTBIQA+fòbia en els darrers anys. A Catalunya, 65 atacs van ser registrats el 2024, incloent agressions transfòbiques. A més, l’ILGA-Europe ha denunciat en el seu últim informe una creixent violència contra les persones del col·lectiu LGTBIQA+ a Europa i Àsia Central. També està ocorrent als Estats Units, on hi ha una mitjana de 2,5 atacs diaris anti-LGBTIQA+, la meitat dels quals solen estar dirigits a persones trans, no binàries o de gènere no conforme. A més, segons la Rainbow Map d’aquest any, publicada per ILGA-Europe, també està havent un retrocés en drets i llibertats i un augment de la pressió social i política contra el col·lectiu, en gran part degut al creixement de l’extrema dreta i del feixisme. Exigim, per tant, que es garanteixi protecció legal i social contra la discriminació i els delictes d’odi i que es reconeguin legalment la diversitat familiar i de gènere.
Reconeixem la necessitat i la importància de protegir i donar visibilitat a cada lletra del col·lectiu LGTBIQA+ per a garantir la igualtat i combatre les discriminacions que encara pateixen avui dia persones dins i fora d’aquest. Ens instem a fer una anàlisi i reflexió interna per tal de ser més conscients que hi ha persones que pateixen no sols discriminació, sinó també manca d’oportunitats en àmbits com l’educació, la feina i/o l’espai públic. Especialment les persones trans, no binàries i intersexuals qui sovint enfronten una doble o triple vulnerabilitat. Donar espai, visibilitat i reconeixement a totes les identitats i orientacions dins del col·lectiu ens pot ajudar a crear un millor benestar i inclusió i, alhora, crear una societat més justa, diversa i respectuosa per a totes persones. A més, com més unides i visibilitzades estiguin totes les lletres, més eficaces serem per a lluitar contra la discriminació i per a reivindicar els drets de les qui formem part del col·lectiu.
Reivindiquem la Q de Queer dins del col·lectiu per la seva rellevància representant la dissidència i la resistència a la normativitat sobre el sexe, el gènere i la sexualitat. Donar valor a la Q és reclamar amb orgull la diferència i la resistència a l’assimilació, posant en qüestió els límits rígids de la identitat i el desig. Aquesta dissidència representa la lluita del col·lectiu, oferint un espai segur a les orientacions i identitats marginades i/o invisibilitzades, i la força política i transformadora per defensar la llibertat i de ser i estimar més enllà de qualsevol norma social.
Exigim que s’adapti una perspectiva interseccional en les polítiques públiques i accions socials sobre el col·lectiu on es reconegui i valori la diversitat cultural i social que hi ha dins d’aquest i dins la nostra societat. Només així es podrà garantir una inclusió real de totes les persones i les seves necessitats diverses i condicionades, com poden ser per a les persones migrades, racialitzades o amb discapacitat.
Creiem important les unitats d’acció col·lectiva del col·lectiu LGTBIQA+ com una eina imprescindible per defensar els nostres drets davant dels discursos reaccionaris, guanyar visibilitat i fer front a les desigualtats i violències estructurals que encara patim. Quan ens organitzem i actuem juntes, sumant les nostres forces, compartint experiències, escoltant-nos i cuidant-nos entre nosaltres, no només fem més forta la nostra veu, sinó que també construïm espais de suport i resistència que ens ajuden a viure amb més llibertat i dignitat. La lluita per la diversitat sexual i de gènere no és només una qüestió legal o institucional, sinó també comunitària, quotidiana i arrelada als barris, ciutats i pobles. Per això, necessitem seguir teixint i generant xarxes, creant aliances i fent visibles totes les realitats que formen part del nostre col·lectiu.
També, reivindiquem la necessitat d’uns serveis públics d’atenció LGTBIQA+ que siguin accessibles, integrals i arrelats al territori. Les persones LGTBIQA+ tenen dret a ser ateses per professionals formats, amb protocols específics i amb una mirada inclusiva que respecti la diversitat de gènere i orientació sexual. Cal garantir espais segurs i recursos especialitzats en àmbits com la salut, l’educació, el treball i el suport psicosocial, dotant-los d’un pressupost suficient per tal que aquesta atenció sigui de qualitat. Reforçar aquests serveis és una qüestió de justícia social i de drets humans.
Davant de discursos d’extrema dreta que busquen que ens amaguem a casa nostra o que diuen que la nostra existència és quelcom privat i personal, cal que ens visibilitzem i mobilitzem més que mai. En tant que som éssers socials, som éssers polítiques i les nostres identitats ho són. La dissidència és un fenomen col·lectiu que cal que duguem amb orgull i amb soroll. Combatrem l’odi performant més que mai i, sobretot, anant totes unides.