Avui no tan sols commemorem la Segona República Espanyola: reafirmem el nostre compromís amb ella, viu i exigent. La República va representar l’esperança d’un país més just, més lliure i més democràtic: un projecte col·lectiu arrelat en la dignitat humana, els drets socials i la participació popular. És precisament aquest llegat el que avui ens interpel·la amb una urgència renovada.
Vivim un moment internacional marcat per profundes tensions i retrocessos. Arreu del món, l’extrema dreta avança, els règims autoritaris es consoliden i les institucions democràtiques es degraden. Governs que ataquen la llibertat de premsa, que qüestionen drets fonamentals, que recorren a la por i la mentida per dividir les societats. Discursos que assenyalen els més vulnerables, que legitimen l’odi i que erosionen els consensos bàsics de convivència. No es tracta de fenòmens aïllats: les dinàmiques autoritàries travessen fronteres, s’alimenten mútuament i troben complicitats també a casa nostra. La banalització del feixisme, la normalització dels discursos excloents i la desconfiança sistèmica envers les institucions no són símptomes marginals, sinó senyals d’alerta que no podem permetre’ns ignorar.
Davant d’això, recordar la República és un acte polític, no nostàlgic. És reivindicar un projecte que posava la democràcia, la justícia social i els drets al centre de la vida col·lectiva. És afirmar que no hi ha llibertat sense igualtat, ni democràcia sense drets socials garantits. I és creure que els pobles no han de dependre de cap dèspota, sinó de la seva pròpia sobirania popular. És, en definitiva, defensar que la política ha de ser una eina per millorar la vida de la gent, no per dividir-la ni instrumentalitzar-la.
La democràcia no és un estat permanent ni un dret adquirit per sempre. És una construcció fràgil que exigeix compromís, organització i participació activa. Quan s’erosionen drets, quan la mentida circula sense contrapès, quan la por es converteix en eina de govern, la democràcia retrocedeix. I quan la democràcia retrocedeix, la història ens adverteix amb tota la seva cruesa que les conseqüències poden ser devastadores.
Commemorar la República és, doncs, alhora un acte de memòria i de resistència. És honorar les generacions que van lluitar contra el feixisme i per les llibertats, i és assumir la responsabilitat de continuar aquesta lluita en el present, amb les eines i els reptes del nostre temps.
Avui, més que mai, cal enfortir la democràcia des de baix: amb més participació, més drets, més igualtat i més solidaritat. Cal plantar cara als discursos d’odi, defensar la veritat davant la desinformació i construir societats inclusives que no deixin ningú enrere.
La República no és només passat: és un projecte de futur inacabat. I defensar la democràcia avui, davant l’extrema dreta i els autoritarismes, és la millor manera d’honorar-la.