En un context de reacció conservadora i ofensiva contra els drets sexuals i de gènere, assistim a nous i continus intents de delimitar qui forma part de les nostres lluites i qui n’ha de quedar exclòs. En resposta a la creixent extrema dreta, alguns espais que han abanderat les lluites per a la comunitat LGTBIQA+ han reculat i han disminuït la seva defensa per tal d’adaptar-se a la nova onada de consevadurisme.
Per exemple, sota el pretext de la simplificació o de la defensa d’unes suposades identitats «reals» davant d’altres considerades modernes o artificials, es pretén esborrar les realitats queer, asexuals, intersexuals i d’altres dissidències que han format part històricament del moviment per l’alliberament sexual i de gènere. Aquesta narrativa no només és errònia, sinó que respon a una voluntat política concreta.
Davant d’això, reafirmem que el nostre orgull no s’entén sense que seguim reivindicant la recuperació de les sigles LGTBIQA+. Les identitats i experiències que avui agrupem sota la Q no són una invenció recent ni el producte de les xarxes socials. Les persones que han desafiat les normes imposades sobre el gènere, la sexualitat i els afectes han existit sempre, en totes les èpoques i en totes les societats. El que ha canviat no és la seva existència, sinó la capacitat de nomenar-les, d’organitzar-se i de reivindicar els seus drets col·lectivament.
Perquè les paraules importen, perquè allò que no es nomena corre el risc de tornar a ser invisibilitzat, i perquè cap avenç en drets ha estat possible sense la contribució de totes les dissidències que han desafiat l’ordre cisheteropatriarcal. Renunciar a la Q significa renunciar a una part de la nostra memòria col·lectiva, de la nostra història de resistència, de la nostra identitat i dels horitzons emancipadors que han fet créixer el moviment.
El nostre orgull tampoc s’entén sense la denúncia de la instrumentalització de l’orgull dins del món capitalista. L’ús d’aquest mes de reivindicacions pels drets del col·lectiu com a forma de marketing en el mateix sistema capitalista oblida la resta de l’any els drets que abandera només durant el mes de juny. La capitalització de tot fa que fins i tot els drets estiguin a la venda. La realitat del col·lectiu no existeix perquè les empreses, sovint les menys inclusives, es facin rics a base de pintar el seu logo amb un arc iris un cop l’any. L’orgull no pot continuar sent instrumentalitzat com a una festa ni una oportunitat per a les empreses per enriquir-se, sinó un recordatori i una reivindicació ferma de la lluita pels drets fonamentals de les persones del col·lectiu LGTBIQA+.
A Joves Ecosocialistes, creiem que és més necessari i urgent que mai heretar el fil lila i multicolor de la història i posicionar-nos de manera llançada a favor dels drets del col·lectiu LGTBIQA+. No es tracta només d’una declaració de principis, sinó d’una trinxera de resistència crucial davant l’auge global d’una dreta reaccionària i feixistitzant.
Aquesta onada reaccionària ha col·locat les nostres vides i identitats al centre de la seva diana ideològica. Ho veiem diàriament: intenten, per totes les vies possibles (institucionals, mediàtiques i judicials), desmantellar les lleis de protecció, retallar fons contra la discriminació i sota-minar els avenços que el col·lectiu ha conquerit al carrer.
Davant els qui ens volen tancades de nou a l’armari i desposseïdes de dignitat, la nostra millor resposta és l’organització, la dissidència i l’orgull. No farem ni un pas enrere; no permetrem que ens prenguin el passat ni que ens robin el futur. Defensar els drets LGTBIQA+ avui és, indestriablement, defensar la democràcia i la llibertat de tothom.
A més, el nostre orgull no s’entén sense la interseccionalitat. Ser del col·lectiu no significa tenir una sola identitat, sinó que podem viure identitats múltiples dins del col·lectiu i també més enllà d’aquest. Reivindiquem que cada persona pot experimentar la seva identitat de manera diferent i que aquesta s’entrellaça amb altres eixos com el gènere, la classe social, l’origen racial, la nacionalitat, la religió, el territori, la corporalitat, entre d’altres. Aquests factors no actuen per separat, sinó que combinen opressions i privilegis segons el context.
Per això, denunciem la necessitat de construir espais segurs on s’escoltin i es prioritzin les experiències i necessitats que sovint queden al marge de les mirades blanques, occidentals, urbanes i de classe mitjana-alta, especialment en un moment en què l’agenda política massa sovint les continua invisibilitzant. Parlem no només de crear espais lliures de racisme, classisme, transfòbia, capacitisme, aporofòbia o islamofòbia dins i fora del col·lectiu, sinó també d’incorporar aquests eixos de manera transversal en les polítiques públiques, perquè no sigui només un principi abstracte, sinó una realitat material per a tothom. Volem persones a les administracions públiques amb coneixements sobre interseccionalitat perquè les polítiques garanteixin que les persones del col·lectiu puguin ser acompanyades i tinguin refugi quan pateixen discriminacions múltiples.
Per exemple, cal una accessibilitat real i acompanyament per a persones amb discapacitats que poden a més patir discriminació per ser del col·lectiu LGTBIQA+, que les ajudes i polítiques degudes a la crisi de l’habitatge es facin tenint en compte que el nostre col·lectiu pot estar en situacions de més precarietat o tenir més dificultats per trobar pis. També exigim no només el reconeixement legal i protecció per a persones trans i no binàries, sense barreres econòmiques ni administratives, des de les escoles fins al moment de trobar feina. Per això, demanem una educació antiracista, transfeminista i descolonial en totes les etapes de la vida i finançament per a col·lectius i espais LGTBIQA+, especialment per a aquells que tenen mirades antiracistes, transinclusives i no capacitistes.
El nostre orgull tampoc s’entén sense la representació activa de tot el col·lectiu. Ens volem sentir representades per sentir-nos segures, acompanyades, per tenir models a admirar, per no sentir-nos soles en les nostres identitats i dins i fora del col·lectiu i per tenir esperança per imaginar-nos el nostre futur. Volem referents als mitjans de comunicació, on sovint sentim que les veus menys escoltades són les nostres. Tothom té dret a tenir referents i, en aquest sentit, reclamem una representació de tothom, sobretot d’aquelles lletres que sovint es veuen invisibilitzades.
Tanmateix, el nostre orgull no s’entén sense reivindicar els serveis públics que, com a persones queer, necessitem. Els serveis d’atenció LGTBIQA+ han de servir per cuidar-nos, sentir-nos acompanyades i crear comunitat; perquè l’atenció i la cura son armes contra l’odi i discriminació que patim cada dia. Aquests serveis, però, han de tenir una visió territorial. Les persones del col·lectiu LGTBIQA+ hem de ser protegides a tots els racons de Catalunya, tanmateix, l’administració pública no respon a aquesta realitat. Som molt conscients que, en sortir de Barcelona, l’oferta de serveis d’atenció minva i en alguns territoris és pràcticament nul·la.
És contradictori que, mentre que els serveis que necessitem es troben a Barcelona, les crisis de l’habitatge i del transport públic facin que no puguem pagar els lloguers dins de la ciutat ni agafar un tren eficient que ens hi porti; fent que l’accés a serveis d’atenció LGTBIQA+ siguin més que un dret, un privilegi.
El nostre orgull tampoc s’entén sense incloure les experiències i dificultats que es transiten dins del col·lectiu durant la infància. Des dels assetjaments a les escoles per la seva expressió de gènere a quan els mateixos centren es neguen a fer servir els noms i/o pronoms adequats. Cal, doncs, com ja portem reivindicant des de fa temps, que els centres educatius siguin un espai segur per a tothom i que l’expressió i autodeterminació de gènere, com a dret humà, es garanteixi, independentment de si són una escola pública, privada o religiosa, o els valors que vulguin transmetre. No és possible que els protocols de la Generalitat encara no garanteixin aquest dret per als menors que no tenen el suport de la seva família.
Des de Joves Ecosocialistes defensem un orgull ampli, divers i inclusiu, conscient que l’alliberament sexual i de gènere només serà possible si reconeixem la pluralitat de realitats que el conformen i les dificultats i necessitats que tenim cadascuna d’aquestes identitats de manera interseccional. Davant dels qui volen reduir, fragmentar o jerarquitzar les nostres identitats, reivindiquem la força d’un moviment que no deixa ningú enrere.