| Justícia Social |
| – Garantir que tots els municipis disposin d’un pla per a erradicar el sensellarisme amb un model d’atenció de primer la llar (housing first), ja sigui a través dels serveis socials o amb la col·laboració dels Consells Comarcals en aquells municipis amb menys habitants. – Garantir, al reglament d’ordenança cívica, l’eliminació d’aspectes de persecució cap a les persones en situació de sensellarisme. Concretament, eliminar les sancions per exercir la mendicitat; rentar-se la roba en fonts, estanys o similars; dormir a l’espai públic; estirar-se en seients i bancs públics; remenar, manipular i recollir escombraries. – Garantir que tots els municipis, especialment els de més de 20.000 habitants, realitzin censos sobre el nombre de persones sense llar que pernocten en el seu territori i les seves condicions. Disposar de serveis de WC i dutxes públiques per a les persones que no disposin de llar. – Fer una anàlisis sobre l’arquitectura i urbanisme hostil existent al municipi per tal d’erradicar-lo. – Impulsar campanyes de conscienciació per consumir productes de proximitat. – Impulsar beques per a extraescolars i beques instituts per garantir el dret a l’alimentació. – Articular l’IBI efectivament, a través de l’ordenança corresponent, per tal de garantir bonificacions a les famílies en situacions de major vulnerabilitat i aplicar la tipologia impositiva més elevada a grans tenidors i grans especuladors. – Aplicar l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, instaurant el tipus màxim a grans tenidors. – Garantir que els tipus més alts de l’IAE recaiguin especialment en les grans superfícies, existint tipus més reduïts per al comerç local. – Rehabilitar els espais d’oci per a facilitar l’accés als mateixos a les persones amb discapacitat, les quals veuen el seu dret a accedir als espectacles culturals perjudicats tant per barreres físiques (espais no habilitats per a les persones que requereixin cadires de rodes, per exemple) com per l’actitud en molts casos per part del personal i l’equip gestor dels espais culturals. Per tant, també caldria una formació en termes més inclusius per als treballadors. Les persones amb discapacitat mereixen una adequada i completa comunicació sobre les seves possibilitats de gaudir d’aquests espais i dels seus serveis i productes. Les actituds [i la falta d’informació] poden resultar tan impassibles com les barreres físiques. – Promoure mecanismes perquè les famílies sense accés a Internet puguin ser fàcilment assessorades a l’hora de realitzar tràmits burocràtics. Així mateix, proporcionar eines perquè els fills i filles escolaritzades puguin accedir a Internet. Factor a tenir en compte: el fenomen de l’escletxa digital afecta fortament a les famílies migrades: un 45% dels seus fills i filles no tenen accés a educació digital i el 40% no disposa d’accés a Internet. |