Les joves recuperem l’emergència!
Aquest és el primer Dia Internacional contra el Canvi Climàtic amb completa normalitat. Després de més de dos anys des d’una suposada nova normalitat, veiem com res no ha canviat. El clima segueix empitjorant amb cada acció que no prenem – aquest cop, a més, empitjorat per un context d’escassetat energètica produït per una geopolítica mundial incerta, que ha oblidat la necessitat d’unir els esforços internacionals per combatre un problema comú.
No podem rebutjar a construir el nostre propi horitzó, un d’esperança que no estigui vinculat a l’actual situació, heredada per anys d’inacció d’altres generacions. Hem viscut l’estiu més fred de la resta de les nostres vides i, aviat, patirem els canvis en el clima fins i tot en les temporades més estables, com la tardor i la primavera: fenòmens com la gota freda seran més constants i durs a tot el nostre entorn, i també a casa nostra. La cruesa d’aquesta realitat, però, no ens ha de fer caure en la inacció. Definir els perills que viurem durant els propers anys i identificar-ne els culpables és essencial per mobilitzar-nos i, així, teixir aliances per construir un nou món en què viure, socialment més just i ecològicament neutre.
Aquest futur que dibuixem no pot ser cec davant la situació que vivim, ni inconscient de la necessitat d’afrontar el repte més gran que se li ha plantejat a la Humanitat com a espècie — la pervivència de les societats humanes tal i com les coneixem — com a repte generacional. Som la primera generació que afronta l’impacte del canvi climàtic, però també l’última amb capacitat real per incidir en evitar escenaris apocalíptics. És per això que ens mobilitzem: necessitem que els nostres pobles i ciutats, els espais en què vivim cada dia, siguin els primers en fer serva la bandera de l’ecologia política i desplegar un Pacte Verd municipalista que reforci les nostres infraestructures de transport públic, que estableixi nous patrons de consum i que reforci la nostra vida en comunitat.
El canvi a què aspirem, doncs, no és res més que la justícia amb la resta d’éssers vius, humans o no. Fent servir polítiques públiques basades en l’evidència científica, creiem que els nostres municipis són l’espai perfecte per tirar endavant lluites compartides que transformin el nostre país de soca-rel. Identificar l’emergència climàtica en què vivim és un primer pas, ja que la crisi climàtica no es pot solucionar sense que els mecanismes públics de què disposem l’identifiquin com una emergència comuna —recordem que Catalunya està en estat d’emergència climàtica des del 14 de maig de 2019. És moment, doncs, que cada poble i ciutat entomi el repte que les joves li demanem i comencin, que comencem, a construir un futur on puguem dir, amb orgull, que hi volem viure.